Acerca de

SEMPRE TORNES

SEMPRE TORNES

Rere de la porta, em mires fixament, dos segons eh eh, en vull més.

Són les maneres, d'apropar-te lentament,

tres segons eh eh eh, dona'm més.

Em mata la curiositat,
no hi ha demà.
Agafa’m no em deixis anar,

saltant, ballant.

Sempre tornes,

quan mires les històries
i llavors te n’adones

de tot el que has perdut.

Sempre tornes,

quan ja ningú et consola,
fa dies que no et trobes

i se’t menja l’orgull.

Sempre tornes quan ja no hi ha res a fer.

És la manera d’abraçar-nos lentament, quan cap dels dos eh eh
vol dir adéu.

I crec que mai més tornarà, aquell sentiment eh eh eh tant innocent.

Però em mata com m’agafes la mà,

no hi ha demà.
Explotes el meu cor bategant

saltant, ballant.

Sempre tornes,

quan mires les històries
i llavors te n’adones

de tot el que has perdut.

Sempre tornes,

quan ja ningú et consola,
fa dies que no et trobes

i se’t menja l’orgull.

Sempre tornes quan ja no hi ha res a fer.

Si crèiem que tot està fos (sempre tornes, sempre tornes).
Si busquem totes les raons (sempre tornes, sempre tornes).

Quan finalment t’he oblidat (sempre tornes, sempre tornes).

Quan finalment ho has acceptat (sempre tornes, sempre tornes).

Sempre tornes,

quan mires les històries
i llavors te n’adones

de tot el que has perdut.

Sempre tornes,

quan ja ningú et consola,
fa dies que no et trobes

i se’t menja l’orgull.

Sempre tornes quan ja no hi ha res a fer.